Aquest dimecres vinent, 15 de juny, faré una ponència al Club Digital Business & ICT ESADE Alumni sota el títol “Tecnocultures: impacte de les TIC des de la tecnoantropologia”.

Ja l’any 2012, dins del número 38 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, vaig participar dins del monogràfic que ja anava dedicat a la Tecnocultura juntament amb altres antropòlegs com la Maria Jesús Buxó, Artur Serra, Carlos Bezos, Jordi Colobrans, entre altres. Ja fa uns anys doncs, que des de la visió que hem anomenat la Tecnoantropologia volem aportar no només una anàlisi del que representa l’impacte de la tecnologia en el nostre dia a dia i, la transformació que està produint la introducció de les Tecnologies de la Informació i Comunicació, les TIC, en tots i cadascun dels àmbits, personals i professionals, que cada dia ens interrelacionem.

En aquesta presentació exposaré com la tecnologia ha transformat de la mà de les propostes l’home, el nostre hàbitat, i la nostra manera de ser i relacionar-nos. És evident que els canvis que estem vivint en aquests darrers temps, tant per la seva intensitat com per la seva rapidesa, impacten de manera molt més gran no nomé a l’home, sinó en tot el seu entorn. L’efecte de la globalització provocat per les TIC, fa que el món sigui cada dia sigui “més petit” i que l’impacte que com fins ara condicionava la nostra manera de fer i de ser estigui més en qüestió.

Que fa diferents una revolució tecnològica com la que sens dubte estem vivint en aquests moments de les que hem viscut en altres moments de la nostra història?

Crec que es podria resumir en dos aspectes que la diferencien:

  1. La rapidesa en què s’estan produint aquests canvis i posteriors transformacions, mai havia passat tant en tan poc temps.
  2. L’impacte que provoca aquesta revolució en gairebé tots els àmbits de la vida de les persones, com tampoc s’havia experimentat abans.

Aquesta velocitat i impacte fan que entrem en evidents perills de deixar fora d’aquest nou escenari a un ampli percentatge de la població mundial. Si no som capaços d’incloure el màxim de persones possibles dins d’aquesta transformació, crearem un mon a dues velocitat i amb diferents oportunitats, el que d’alguna manera ens avançava Fritz Lang en la seva pel·lícula Metrópolis l’any 1927,  una de les poques pel·lícules considerades Memòria del Món per la Unesco.

En una megalòpolis del segle XXI els obrers viuen en un gueto subterrani on es troba el cor industrial amb la prohibició de sortir al món exterior. Incitats per un robot és rebel•len contra la classe intel•lectual que té el poder, amenaçant de destruir la ciutat que es troba a la superfície, però Freder, fill del dirigent de Metròpolis, amb l’ajuda de Maria, d’origen humil, intentaran evitar la destrucció apel•lant als sentiments i a l’amor.

Metropolis

És evident doncs, que fa molts i molts anys que som conscients dels perills d’una tecnificació exagerada de la nostra societat. Com podem evitar aquest efecte pervers de la tecnologia fruit, no oblidem, del mateix home? Sóc un convençut de què pot tenir de positiu aprofitar aquestes oportunitats que ens proporciona la tecnologia per crear, entre tots un present i un futur molt millor del que hem tingut i tenim en aquests moments.

Tot això passa per,

  • Una difusió i conscienciació per part dels poder públics i les administracions, a la ciutadania del les possibilitats i perills que tenen i tindran davant dels nous avanços tecnològics.
  • Formació fins a l’apoderament ciutadà (L’Empoderament o apoderament (“Empowerment” en anglès) es refereix al procés pel qual s’augmenta la fortalesa espiritual, política, social o econòmica dels individus i les comunitats per impulsar canvis positius de les situacions en què viuen. Generalment implica en el beneficiari, el desenvolupament d’una confiança en les seves pròpies capacitats i accions.) En aquest cas cal una inversió tant de temps com de recursos en arribar a cada col•lectiu de ciutadans, amb diferents necessitats, oferint-los eines i programes de formació i capacitació.

Si no és així, estarem davant d’una veritable esquerda social, econòmica i cultural. Caldrà veure ara, la voluntat política perquè això no esdevingui una realitat.