Es evident que quan parlem d’Emoji parlem d’un sistema d’escriptura que ens ajuda a comunicar els sentiments i estats d’ànim. M’agradaria anar uns quants segles enrere per destacar que estem parlant d’un fenomen molt i molt antic.

Per començar en un punt concret, podem parlar de l’escriptura ideogràfica. Es basa en figures que simbolitzen idees per mitjà d’una representació icònica conceptualitzant el que es vol transmetre, la qual cosa es codifica mitjançant articulació de signes. Els signes ideogràfics són símbols de la idea, alguns d’ells són l’escriptura xinesa, japonesa o els jeroglífics. Per exemple, l’escriptura ideogràfica sumèria consta de 550 caràcters.

Els egipcis i babilonis van descobrir l’escriptura ideogràfica, la qual permet que s’interpretin símbols o imatges. Tot i que la interpretin persones amb diferents llengües, tots entendran el mateix significat.

L’escriptura ideogràfica s’ha conservat fins als nostres dies en les matemàtiques, ja que aquestes es componen de signes matemàtics i signes numèrics. Els números, per exemple, no expressen paraules sinó signes gràfics que per a un parlant en qualsevol idioma significa el mateix encara que sigui pronunciat en diferents llengües.

Una paraula és representada per un signe únic anomenat ideograma, el qual no té cap relació amb els sons que produeix aquesta paraula. Els ideogrames es van derivar de l’escriptura pictogràfica.

pedra

Tauleta de pedra gravada amb escriptura pictogràfica procedent de la ciutat mesopotàmica de Kish (Iraq), datada el 3 500 a. C. Consta de pictogrames que representen caps, peus, mans, nombres i trills. Es conserva al Departament d’Antiguitats del Ashmolean Museum, Oxford (Gran Bretanya).

L’escriptura en pedres és la primera manifestació de l’expressió gràfica i es caracteritza perquè cada signe del codi gràfic és la traducció d’una frase o d’un enunciat complet. Aquest tipus d’escriptura es compon de pictogrames, és a dir, signes icònics figuratius i realistes que representen de forma dibuixada més o menys esquemàtica objectes.

A partir de l’escriptura pictogràfica es van obrir dos camps:

  • A Mesopotàmia es van idealitzar els dibuixos dels pictogrames, substituint-los per diversos traços que recordaven la forma del dibuix inicial. Més tard els traços es van estilitzar i la similitud amb els pictogrames primitius es va perdre.
  • Els egipcis a partir de l’escriptura pictogràfica van crear el sistema jeroglífic.

Els pictogrames es segueixen utilitzant avui en dia com a senyals o instruccions. A causa de la seva naturalesa gràfica i l’estil bastant realista s’utilitzen àmpliament per indicar lavabos públics o llocs com aeroports o estacions de tren. No obstant això, fins i tot aquests símbols són altament específics per a cada cultura. Per exemple en algunes cultures els homes porten vestimentes similars a un vestit, així que ni tan sols el signe de lavabo és universal[1]. [2]

Emoji (絵文字?), és una definició japonesa per a definir els ideogrames o caràcters usats en missatges electrònics i llocs web. La paraula està composada per: imatge (e, 絵) + lletra (moji, 文字). Alguns d’aquests caràcters son molt específics de la cultura japonesa.

Encara que originalment només es trobaven disponibles a Japó, diversos caràcters emoji han estat incorporats a l’estàndard Unicode, permetent amb això una àmplia disponibilitat. Com a resultat d’això, els telèfons intel·ligents amb sistema operatiu iOS (de l’iPhone d’Apple), Android (de Google ) o Windows (de Microsoft) són capaços de mostrar emojis sense requerir ser part d’un operador de telefonia japonès. També es troben disponibles en serveis de correu electrònic com Gmail, així com en aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp, Telegram i Hangouts o serveis com Twitter o Facebook.

El primer emoji va ser creat cap a finals de la dècada de 1990 per Shigetaka Kurita, membre de l’equip que treballava en la i-mode, la plataforma per a internet mòbil de NTT DoCoMo, l’operadora mòbil de NTT. L’experiència positiva d’haver incorporat el símbol del cor entre les opcions dels seus mòbils Pocket Bell en 1995 els va portar a plantejar la possibilitat d’ampliar l’oferta i Kurita va crear un conjunt de 176 caràcters de 12 × 12 píxels, basant-se en símbols ja existents en aspectes de la cultura del Japó.

Oxford Dictionaires va anomenar “la cara amb llàgrimes d’alegria”, la paraula de l’any 2015. Oxford va assenyalar que el 2015 també es va veure augmentat considerablement l’ús de la paraula “emoji”. SwiftKey va trobar que “la cara amb llàgrimes d’alegria” va ser el emoji més popular a tot el món.

Perquè es pugui universalitzar la llista de requeriments és llarga, però perquè acabi sent usat en el món sencer, es pot trigar ben bé un any a que aquest emoji estigui disponible al teu telèfon. Hauríem de començar pel paper que te Unicode que és una mena de gran diccionari universal, on cada caràcter o símbol té assignat un número concret. Els que tenim ja una edat, podem recordar els ASCII. L’utilitzàvem, sobre tot, per posar una vocal amb accent. Calia recórrer a un codi (Ctrl + número), que miraculosament feia aparèixer la lletra desitjada.

Unicode té major capacitat que ASCII perquè usa més números, i està avançant fort en el seu objectiu de reemplaçar a qualsevol altre sistema de codi.

Qui administra l’Unicode?

El Consorci Unicode, una organització sense ànim de lucre creada el 1991. La integra qualsevol que tingui interès a participar i diners per pagar la seva quota. Alguns dels seus membres més notables són els gegants de la informàtica: Google, Apple, IBM, Microsoft, entre d’altres. També coopera amb organitzacions de desenvolupament de normes, com el consorci World Wide Web (W3C), el Grup de Treball d’Enginyeria d’Internet o la corporació europea ECMA International. Un Comitè Tècnic pren les decisions que algunes vegades són polèmiques. Per exemple, a principis de juny l’exprimer ministre escocès Alex Salmond es va queixar que el Consorci li va negar el emoji de la bandera escocesa.

Com es crea un emoji?

“Qualsevol pot presentar una proposta per a un emoji”, segons explica el lloc web http://unicode.org  Per proposar oficialment un emoji cal preparar un document força detallat. Cal explicar factors com compatibilitat i nivell esperat d’ús, amb dades que evidenciïn aquest ús. S’ha de presentar un dibuix apropiat, lliure de drets, prou reconeixible i diferent d’altres emojis existents. A continuació, el consorci llista cinc raons per les que pot ser rebutjat: que no serveixen si són massa específics, massa generals, representables per un altre símbol ja existent, representatius d’una marca o producte d’una moda. Determinar si un emoji compleix o no amb tots aquests requisits pot trigar més d’un any. Si tots els requisits són correctes, la proposta passa a l’equip tècnic, que llavors decideix. Si la resposta és positiva, se li assigna un número.

Al nostre país, tot aquesta debat s’ha obert, sobre tot arrel de la creació per part de Twitter, d’un emoji que representava la cara del president Mariano Rajoy juntament amb el seu hashtag, que va relacionar amb el debat de la seva possible investidura. Des de que es va fer públic el hashtag #InvestiduraRajoy i fins el final del procés el 2 de setembre, es va convertir el trending tòpic.

Aquest ús marca diferencies molt clares tant a nivell territorial com cultural. Per exemple l’emoji més usat a Austràlia és “les llàgrimes del riure amb cara somrient”, però cada estat i territori té el seu favorit personal, segons revelen les dades de l’agència Sydney The Works. El “cor d’amor era un distant segon lloc, seguit pels “ulls del cor”, la “cara plorant”, i els “polzes amunt”.

Es emoji el mateix que les emoticones? No exactament. Emoticones (de “emoció” i més “icona”) estan destinats específicament per a representar l’expressió facial o la postura del cos com una forma de transmetre l’emoció o actitud en missatges de correu electrònic i de text. Es van originar com combinacions de caràcters ASCII com : – ) per indicar un somriure-i, per extensió, una broma i : – ( per indicar enuig.

emoticones1

Emoticones publicats l’any 1881 a la revista estatunidenca Puck.

A l’abril de 1857, el National Telegraphic Review and Operators Guide va documentar l’ús del nombre 73 en Codi Morse per expressar “amor i petons” (després reduït al missatge més formal “els millors desitjos”). Dodge ‘s Manual en 1908 va documentar la reintroducció d’ “amor i petons” amb el número 88. Gajadhar i Green van comentar que les dues abreviacions del codi Morse són més curtes que les modernes abreviacions com ara LOL

El 19 de setembre de 1982, el científic informàtic nord-americà Scott Fahlman va proposar l’ús de la seqüència de caràcters : – ) en l’assumpte d’un missatge per indicar que el comentari contenia una broma, en resposta al suggeriment de Neil Swartz d’usar amb la mateixa finalitat.

Aquest és el primer missatge original enviat per l’Scott Fahlman:

19-Sep-82 11:44    Scott E  Fahlman             : – ) From: Scott E  Fahlman <Fahlman at Cmu-20c>

I propose that the following character sequence for joke markers:        : – )        Read it sideways.  Actually, it is probably more economical to markthings that are NOT jokes, given current trends.  For this, use        : – (  

Queda evidenciat que fenomens que mols cops pensem com a nous i innovadors, ja han estat presents o s’han produït de manera molt similar, en altres moments de la història. El cas dels Emoji és un clar exemple com ha quedat reflectit en aquest post.

Aquesta temàtica l’hem parlada el dia 6 de setembre de 2016. dins del programa Popap de Catalunya Radio amb @holamariola

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/popap/vull-un-emoji-personalitzat/audio/931778/

Participació en el programa Pop up de Catalunya Radio

Participació en el programa Popap de Catalunya Radio

Finalment i com a curiositat nostàlgica, podem veure la meva intervenció, juntament amb l’amic Joan Mayans, al telenotícies de fa uns quants anys, per explicar que eren els emoticones, aprofitant l’aniversari del primer aparegut a les xarxes, el ja comentat d’Scott Fahlman.

Intervenció al Telenoticies de TV· (vintage)

[1] L’escriptura pictogràfica com a tècnica poètica modernista s’atribueix a Ezra Pound, encara que els surrealistes francesos precisen que els orígens es remunten als amerindis del nord-oest del Pacífic qui van introduir aquest tipus d’escriptura a través dels tòtems.

[2] La norma internacional ISO 7001: Símbols d’Informació Públics defineix un conjunt estàndard de pictogrames. Altres conjunts comuns de pictogrames són els que es troben en les etiquetes de la roba o les etiquetes dels productes químics.