Cada cop més tenim evidències de què el fenomen anomenat Big Data està canviant la majoria dels aspectes de la nostra vida més quotidiana. Però fins a quin punt ho podem considerar una amenaça al nostre sistema de vida o un recurs que ens ha de permetre una societat més justa i equilibrada?

Tenim exemples que aporten opinions en un costat i l’altre però, el que és cert, és que la desregulació i el descontrol (o control per uns pocs) d’aquest àmbit, fa que cada cop pugi molt més l’estat d’alertat de molts i molts ciutadans. Cada cop està més propera la possibilitat que George Orwell dibuixava en el que fins fa poc es considerava una de les millors novel·les de ciència-ficció, 1984, i que ara ja es considera una novel·la que va avançar aspectes que ja actualment estan passant i que, si no en posem remei, es poden complir gairebé en la seva totalitat.

És evident que una utilització correcta d’aquesta tecnologia, com ha passat ja anteriorment a totes les que l’ha precedit, pot ajudar a millorar la qualitat de vida de milions de persones. Un exemple el podem trobar en la referència que ens feia l’Albert Cuesta en el seu article “Dades massives contra llençar el menjar” aquest 10 d’abril en el diari Ara. Albert Cuesta ens diu “La cadena Tesco ha aplicat les dades massives per reduir el malbaratament de menjar en els 3.224 supermercats que té al Regne Unit, que tenen a la venda entre 1.000 i 78.000 referències segons la seva superfície i generen 40 milions de comandes diàries als magatzems. Tot i que Neil Roques diu que ja llençaven poc menjar –60.000 tones d’aliments sobre un total de 10 milions de tones venudes–, afinant els lliuraments i els recomptes d’existències al final de cada jornada encara han reduït el malbaratament en 2.300 tones més.” Aquest és un clar exemple doncs d’aquestes noves possibilitats.

Per altra banda però, tenim els que ens alerten dels evidents perills que ens aporten el tractament massiu de les dades i la gran precisió que ofereix quan es vol tenir el perfil gairebé exacte dels usuaris d’Internet i les seves aplicacions. Martin Hilbert, assessor tecnològic de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en el seu article “La democracia no está preparada para la era digital y está siendo destruida”, aparegut el 6 d’abril del 2017 a www.bbc.com, entre moltes altres coses ens diu: “La democràcia no està preparada per a l’era digital i està sent destruïda”. “Amb 250 “m’agrada” l’algoritme de Facebook pot predir la teva personalitat millor que la teva parella”. “Cada segon que tens un telèfon intel·ligent amb tu, deixes una empremta digital; cada segon estàs enregistrat per múltiples empreses”. “Cal seure i reinventar la democràcia representativa. Si no, fàcilment es pot convertir en una dictadura de la informació”.

Crec que no s’estan obrint alarmes imaginades o innecessàries, només cal veure que sap de nosaltres una aplicació tan massivament utilitzada com Facebook, o tot el que coneix en tot moment Google del que fem o deixem de fer, per veure que estem davant d’una amenaça real que cal afrontar sense miraments. TOTS hem de ser conscients del que ens estem jugant i quines mesures haurem de prendre. Com més endarrerim aquestes decisions, més gran i difícil serà el problema.

Estem davant d’uns dels majors i principals reptes d’aquest segle XXI, dependrà de com el resolguem quina societat tindrem i tindran els nostres descendents, no és cap broma doncs.

Enllaços Relacionats