Ir a la versión en castellano

Sembla que ja faci molt, i no fa tant, que el Barça era la referència del futbol mundial modern. Tothom parlava del Barça, bé. Tothom volia veure jugar al Barça. Tots els clubs del món volien imitar la Masia del Barça com el referent de creació de pedrera i estil de joc. Tots els entrenadors imitaven l’estil del Barça. Tots els jugadors volien venir a jugar al Barça, fins i tot renunciat a part dels guanys dels diners. Fa just un mes que el Barça tenia a la davantera el millor trident de la història del futbol. I per si semblava poc, el Barça era el club més potent del món pel que fa a les seves seccions professionals on cada any disputaven les més prestigioses competicions amb moltes possibilitats de guanyar-les.

Sense gairebé temps de digerir-ho, ja no som el referent del futbol mundial. Ja només es parla del Barça per explicar, en la mesura del possible, les actuacions que els seus dirigents i responsables esportius per estranyes i gairebé incomprensibles. Al camp del Barça, per primera vegada a la seva història, podem trobar un altíssim nombre d’afeccions dels equips visitants, fins i tot quan es tracta del seu màxim rival. La pedrera del Barça ha deixat de ser un referent i un element indispensable per la creació del primer equip del Barça, gairebé és anecdòtic veure consolidar-se un noi de la pedrera en aquest primer equip. Per primera vegada hem vist amb incredulitat que la gran majoria de jugadors que volia fitxar el Barça li han dit que no i, alguns d’ells, li han dit que si al nostre etern rival. No només això sinó que els clubs propietaris d’aquests jugadors ja no tenen gens de respecte al club i menyspreen els nostres representants, moltes vegades negant-li ni que sigui la visita de cortesia. No tan sols no tenim el millor trident de la història, sinó que els jugadors que l’integraven mostren públicament el seu desacord amb la gestió del Club. Pel que fa a les seccions, és molt difícil recordar un balanç més pobre en un curs de les nostres seccions, l’exemple més cruel és l’enyorada secció de bàsquet.

Amb tot aquest panorama, cal recordar que aquesta junta directiva té a les seves mans, el projecte més important de la història del Club, l’anomenat Espai Barça, amb un cost econòmic tan elevat que una mala gestió del mateix pot posar en perill el futur del nostre Club.

Estem davant d’un moment històric, fruit de la desintegració constant i progressiva, del projecte que va presentar la Junta encapçalada per en Joan Laporta ja fa uns quants anys. Tant la junta actual, com les diferents oposicions existents i que han existit en els darrers anys, alguna cosa han hagut de veure amb la “branca mare” de tot aquest embolic, aquell triomfant primera junta directiva amb en Joan Laporta de President i en Sandro Rosell de Vice-president. Tots aquests enfrontaments que no vull relatar per no estendre’m moltíssim amb una interminable història de por, han fet que l’actual junta sigui més fruit d’una oposició i fins i tot d’una contradicció que no pas d’un projecte sòlid i amb continuïtat.

Tot aquest escenari ens porta a una situació de veritable incertesa esportiva, social i econòmica, que demana a crits un o uns plantejaments que proposin solucions o alternatives més engrescadores que les actuals. És cert que la mecànica estatutària tant esportiva com del mateix Futbol Club Barcelona, no en faciliten aquestes propostes, molt al contrari, les dificulten. No podem però abaixar els braços i esperar la patacada tot exhibint mocadors blancs en els pròxims partits al Camp Nou o en els comentaris de cafè que tots farem tot tornant de vacances. Cal que proposem, que participem, que ens organitzem, per aportar solucions i persones que ajudin a recuperar la veritable essència i imatge del nostre club, si no ho fem ara, possiblement ja haurem fet tard…..